Estàs ací:Home Pueblos Valéncia ciutat

POBLE Valéncia ciutat


POBLE Valéncia ciutat

Correu electronic: Esta direcció de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per vore-la.

Facebook: https://www.facebook.com/poblevalencia

 

Programa electoral Valéncia Ciutat

Propostes Falles i Festes

 

FERIAS, EVENTOS Y CONGRESOS

Ante la propuesta de Fernando Giner, de que la Feria Muestrario Internacional (FMI) y el Palacio de Congresos de Valencia (PdCV) dejen de competir, queremos rescatar un escrito de septiembre de en el que uno de nuestros participantes, Paco Tarazona, denunciaba esta descoordinación y competencia con motivo de la propuesta de ampliación del PdCV.

Llig més...

MANIFESTACIÓ “LA FE”, 17 JUNY.

Com ve sent habitual, el passat dia 17 alguns membres de POBLE anàrem a la manifestació convocada mensualment per diversos colectius veïnals per a recuperar el servici en l’hospital “La Fe” de Campanar. El portaveu de la comissió convocant, Matías Alonso, explicà que “La Fe deuria donar servici als barris de la zona nort de la ciutat, perque no està tan mal com diu el PP i en Valéncia hi ha hospitals tan o més vells funcionant sense problemes”. També apuntà que, com les instalacions són molt grans, alguns edificis es podrien dedicar a usos com un centre d’especialitats, un ambulatori, una residència de persones major o un centre de dia.

Agricultura, sostenibilitat i… política

El passat 9 de juny en el saló Sorolla de l’Ateneu Mercantil de Valéncia Ciutat i organisat pel Foro Vinatea tingué lloc una interessant conferencia a càrrec de Cristóbal Aguado, president de la Associació Valenciana d’Agricultors (AVA). El moderador de l’acte desgranà el seu impressionant currículum destacant que havia mamprés moltes iniciatives empresarials com Agro S.L. i que és membre de Cierval i de la Cambra de Comerç.

Només agarrar la paraula, Aguado avisà que no només anava a parlar d’agricultura, també ho anava a fer de política.

Com a inici, detallà que el territori valencià dispon de 713.000 Ha cultivades, de les quals 429.000 Ha, ho son de secà i 284.000 ho són de regadiu. Produïm de tot, pero sobre tot el producte estrela és el cítric. “Tenim bon clima i excelent terra i si els polítics tingueren més trellat, inclús prou aigua”. Destacà l’afonament del sector per la desunió, l’egoisme i l’insolidaritat dels polítics valencians i el nostre meninfotisme com a poble, puix no nos està aportant gens bo com a colectiu. Com eixemple de l’oportunisme dels polítics cità el balafiament dels fondos europeus que no han segut destinats a vertebrar el camp i potenciar l’investigació i fer una verdadera reconversió varietal en els cultius que es necessiten.

En tot el seu discurs el tema polític sempre estigué present. Recordà la pèrdua de les nostres entitats financeres, d’empreses, d’identitat com a poble i cóm s’ha arribat a la situació de la “guerra de l’aigua”, tema molt politisat que perjudica a tot el Mediterràneu, especialment a Valéncia, a la qual considera una, puix el tema del provincialisme, al seu juí nos ha perjudicat prou. “Devem abandonar el provincianisme i anar tots a una per a defendre els nostres interessos”, afirmà Aguado.

Quan parlà de la sostenibilitat, feu una diferencia entre la sostenibilitat ambiental, la social i l’econòmica. L’agricultura valenciana al seu parer no és sostenible econòmicament, puix la cadena està més fluixa pel sector més débil, el del productor, puix són les grans distribuïdores les que controlen els preus. Això repercutix en destrucció de llocs de treball en el camp i a un envelliment dels llauradors en actiu. La qual cosa facilita que es produïxca per tant una insostenibilitat social i ambiental, donat que hi han vora 160.000 Ha abandonades, en sa majoria cítrics, vinyes i armelers.

Esta situació contrasta en un eixemple que ha pogut vore de prop recentment, concretament l’agricultura en l’estat de California (USA), on els mètodos de producció, l’investigació i la seguritat en els camps són prou alvançades que ací en Espanya i concretament en Valéncia. Respecte a la seguritat feu una crida per la absència total de seguritat i es llamentà del manteniment d’un mercat agroalimentari paralel, el “mercat de lo robat”.

En opinió d’Aguado, l’agricultura valenciana patix una greu discriminació, especialment en productes pereceders. El sistema espanyol d’ajudes és clarament discriminatori cap a Valéncia i damunt no existixen garanties fitosanitàries en les importacions.

Com a propostes de canvi exigí (des de AVA), una Conselleria d’Agricultura, que conega el sector, que faça canvis i que impulse l’investigació del sector. Afirmà que no s’hauria haver perdut una institució com el IVIA, i que seria molt recomanable impulsar-lo atra volta en criteris d’eficiència. Este tipo de mides deurien servir per a facilitar una correcta  reconversió varietal i per a garantisar l’aigua per a rec.

Per últim i com a colofó, feu una soflama parlant en el cor, com a valencià, en un mensage reivindicatiu a tots els nivells, en infraestructures, econòmics, llingüístics, culturals. "Tenim un dèficit de consciència com a Poble, eixe dèficit nos ha portat a la ruïna", Aguado arribà a afirmar que “en Espanya som els últims. A mi no m’asusta el federalisme..”, destacant que no volia ser més que ningú, pero que sempre estarà en contra de que un vasc siga diferent a un valencià i que per tant volia exactament lo mateix que les demés autonomies que recapten els seus imposts.

Al finalisar, un saló ple de gom a gom l’aplaudí sonorament i respongué a diverses preguntes que li feren des del públic.

El trinquet de Pelayo

El trinquet de Pelayo, de 1868, "catedral del joc a l'Alt o Escala i Corda", du un parell d'anys en un intent de traspàs a tres bandes que encara no ha quallat en positiu. Una raó d'identitat com el deport nacional valencià ha d'estar per damunt d'interessos particulars -molt respectables-, encara més quan és ben sabut que per la seua situació no pot tindre cap atre destí a nivell de construcció. Des de la consciència de Poble que tractem de reviscolar com toca, demanem un brinet de generositat a les parts en negociació per a aplegar a un acort que li done un atre sigle de vida, com a poc, a la segona instalació deportiva més antiga d'Europa per al joc de pilota a mà. Entreu en este grandiós trinquet i mireu sense presses les imàgens, expostes en la galeria del dau, del Nel de Murla, El Chiquet de Quart, Juliet d'Alginet, Antoni Reig Ventura "Rovellet" i el ya mític Francesc Cabanes Pastor "Genovés". Vivim un creiximent de jugadors, chicons i chicones que són un autèntic espectàcul per la seua progressió des del món de l'ensenyança, la Federació de Pilota, els clubs, etc. Treballem per mantindre i fer créixer un deport de Cavallers i una instalació tan emblemàtica com "Pelayo".

L’acort Transatlàntic de Comerç i Inversió

Jornada TTIPEl passat dia 4 de juny, alguns membres de Poble Democràtic, tinguérem la possibilitat de conéixer de ben prop que és allò del supost Acort Transatlàntic de Comerç i Inversió, més conegut en l’acrònim en anglés TTIP.

L’oportunitat nos la brindaren els sindicats CCOO i L’Unió de llauradors i ramaders que organisaren conjuntament una jornada sobre esta temàtica i que es celebrà en el centre sindical de la primera organisació Primer de Maig ubicat en el carrer de Serrans número 13 de Valéncia Ciutat.

Intervingué en primer lloc el secretari general de CCOO PV Paco Molina, qui explicà que és concretament el TTIP.

A continuació prengué la paraula Alfons Àlvarez, periodista i activista destacat en contra del TTIP el qual feu un recorregut de tots els sectors afectats per este tractat, entre ells el mig ambiental i cóm els governs no podrien negar-se a que en els seus territoris es donaren practiques agressives com el fracking. Una frase pot resumir la seua intervenció: pèrdua de drets dels ciutadans i pèrdua de sobirania de tots els governs: autonòmics, estatals i europeu.

Una volta atesos els mijos de comunicació, clausura magistralment la jornada Juan Manuel Palomares, membre de La Unión de Uniones i llaurador de la localitat de Nava de la Asunción (Segovia). Llògicament al representar a un sector primari, la seua intervenció s’ajustà a l’afecció del tractat TTIP al sector agroalimentari, al que calificà del primer en importància econòmica en el món. Feu un recorregut de manera profusa sobre les principals fortunes del món vinculades a empreses en més participació en dit sector agroalimentari i cóm volen tindre cada volta més poder a reduir-ho tot a un simple negoci a on la riquea de varietats i els productes de mercat no tenen ya eixida, puix s’aboca tot a un procés de venda de productes elaborats. Anà desgranant-ho tot, i quedà ben clar que si s’accepta este tractat, lo transgènic serà la tendència i cap llaurador dins d’estes fronteres del tractat podrà triar lliurement la llavor que vol en les seues terres (de fet ya portem camí en les polítiques actuals de la Unió Europea). Va ser molt crític en les polítiques agràries que marca Europa respecte a l’estat Espanyol, i donà un mensage verdaderament inquietant: segons la política de la Unió Europea, tota iniciativa o tractat deuen de ser públics, es pot comprovar en est enllaç i des d’un primer moment el TTIP està negociant-se en secret, segons intervencions d’algunes persones del públic gràcies a l’ajuda inestimable de 8000 lobbistes. Per últim donà un titular molt important: “La Unión es un sindicato agrario que no tiene ningún partido político detrás, difícilmente podemos convertirnos en un lobbie si el resto de sindicatos tienen un partido político detrás”.

Escriu-nos un Esta direcció de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per vore-la. o crida'ns al nostre teléfon 634 599 899