Estàs ací:Home Propuestas Seguridad Ciudadana

Seguritat Ciutadana

SEGURITAT CIUTADANA

Nocions de Política Criminal

A nivell d’introducció, senyalar que la política criminal, consistix en aquelles mides tant de tipo jurídic, econòmic, social, educatiu i d’atre tipo establides i impulsades pels poders polítics per a previndre i lluitar contra el fenomen criminal en la finalitat de mantindre les taxes de criminalitat en uns nivells tolerables.

Dit d’una atra manera més positiva, aquelles polítiques impulsades pels poders públics per a garantisar la convivència pacífica conciliant dos principis que tenen que guardar equilibri: la seguritat ciutadana i el respecte als drets fonamentals i llibertats dels ciutadans

En el coneiximent de la seguritat o inseguritat no només intervenen les sifres oficials de delinqüència. Per a medir esta, també hi ha que tindre en conte lo que s’anomena com sifra negra de criminalitat, açò és, la delinqüència no coneguda per absència de denúncies o per desconeiximent de que s’està sent victimisat i el sentiment d’inseguritat  o por per part de la població. En est aspecte, l’Estat Espanyol, es troba entre els estats alarmistes, és a dir, en relació al nivell de delinqüència (relativament baixa si la comparem en els països desenrollats del nostre entorn) la sensació d’inseguritat és massa alta.

Observem cóm s’estenen polítiques de “populisme punitiu”. Una bona mostra és l’actual aprovació delnou còdic penal o la llei de protección de la seguritat ciutadana coneguda popularment com “llei mordaça”. El dret penal s’expandix mostrant-se com l’única solució a diversa problemática social.

La pena privativa de llibertat continua sent la pedra angular del sistema penal, endurint-se fins al punt d’incloure la “pena de llibertat perpetua revisable”. Per a que açò siga entendible, esta mida existix en alguns dels països del nostre entorn, de l’Europa occidental, pero els seus sistemes de llibertat condicional són més flexibles, i pràcticament esta pena és testimonial. En l’estat espanyol, en les successives reformes de 2003 i 2010 i en el nou còdic penal s’endurix:

  • Els requisits per a l’accés a la llibertat condicional i el tercer grau penitenciàri
  • Augment de les penes de presó
  • Continua sense donar impuls a mides alternatives a la presó

 

En consonància, en les últimes décades, la població penitenciaria espanyola ha creixcut molt més que l’índex de delinqüència, no perque ingressen cada volta més persones en presó, sino perque les que ingressen, passen cada volta més temps en presó. Per lo tant hi ha més massificació, menys recursos materials i econòmics per a aplicar programes de tractament i reinserció i per lo tant, al no confiar en l’institució de la llibertat condicional, menys possibilitats de reintegrar a la societat a la població reclusa.

Es llancen mensages de que la delinqüència ha aumentat i que les penes són molt blanetes, tot al contrari de lo que passa en la realitat.

El tema de la delinqüència deu d’abordar-se des de la prevenció i l’estudi, per a favorir polítiques de reducció a mig i llarc determini, la prevenció general (aquella que intimida en l’imposició d’una pena), no servix si no se complementa en atre tipo de mesures.

L’evidència criminològica ha demostrat que l’enduriment de les penes no favorix la reducció de la reincidència, més be al contrari. En canvi l’implementació de la justícia restaurativa (mediació penal), ademés  de les penes alternatives a la presó, suponen una reducció de la reincidència.

 

Conclusions-Propostes

No podem deixar-nos endur per la corrent de “populisme punitiu” i polítiques de “tolerància cero”. No confondre això en que no estigam d’acort en les penes privatives de llibertat, pero es te que propiciar una major harmonisació entre els delits i les penes, per eixemple:

Determinar si hi han delits que es poden sancionar en multes o penes alternatives en conte  de penes de presó.

Harmonisar la gravetat de determinades penes, ¿es just que tinga la mateixa pena una tentativa d’homicidi o l’abús d’un menor que la pirateria cibernètica?

Favorir l’existència d’una adequada llibertat condicional, inclús introduint en el nostre sistema la figura de l’agent de la condicional, que llunt de ser un policia fiscalisador, siga una persona en una preparació adequada (treball social, criminologia, sociologia, sicologia, etc) que ajuda en uns casos a reintegrar-se social i laboralment i vigila en uns atres casos si no és mereixedor d’eixa llibertat condicional.

Favorir l’accés a un tercer grau penitenciari, no com un premi, sino com una necessitat de rehabilitació social.

Actualment, l’administració penitenciària supera els mil millons d’euros en els seus presuposts anuals. Si és pot revertir la tendència, l’estat tindria més diners per a invertir en prevenció.

Per lo tant apostem per la prevenció més que per la reacció, per les mides alternatives a la presó com a complement a esta i per la institucionalisació de la justícia restaurativa com a complement de la justícia tradicional penal.

 

A nivell autonòmic

Donat que les grans decisions en matèria penal i penitenciària son d’àmbit estatal, a nivell autonòmic devem d’apostar tal i com hem dit en l’apartat anterior per la prevenció. En este sentit, fem les següents propostes:

Entenem com a molt necessària la creació o recuperació d’un centre com era el “Reina Sofia”, pero en llaugers matisos. Es tractaria d’un “Observatori de la Seguritat”. En este centre es farien estudis específics de la delinqüència en territori valencià i espanyol i europeu, favorint l’utilisació d’una metodologia de comparació. Estudis de victimisació, que actualment no es fan, per a poder complementar el coneiximent que oferixen les estadístiques oficials. Constituir-se en un orgue de referència i intercanvi d’idees i professionals, de formació i de seguiment de possibles programes d’intervenció i prevenció.

  • En quant a decisions policials i judicials hi ha que tindre en conte lo important que és el tema de la finançació, hi han decisions que no es poden pendre per la infra-finançació que patim, pero que són vitals per a una bona vertebració del nostre territori i una correcta autonomia, per eixemple:
    • En l’àmbit judicial, tenim prou autonomia. Es cert que cap territori té la possibilitat de nomenar a juges ni fiscals, sí en canvi a tot el restant de funcionaris judicials La decisió de dotar algun jujat nou o aprovar més les dotacions depen del Consell General del Poder Judicial. Normalment sempre es positiva la resposta, el problema ve quan eixa dotació es té que fer operativa, puix va a càrrec de la partida presupostaria de la Conselleria de Justícia, i es dona molt a sovint el curiós cas que la Conselleria solicita la creació de nous jujats o places judicials, pero al ser aprovats, no les pot crear perque no hi ha presupost.
    • En matèria policial entenem important desenrollar l’actual Unitat de Policia Nacional adscrita a la Comunitat Valenciana i convertir-la en una vertadera policia autonòmica, per raons operatives i socials, seguint les recomanacions internacionals per a territoris federals o autonòmics. A nivell formatiu estaria coordinada per l’Observatori ya descrit.
    • Per lo que fa a les polítiques d’atenció a les víctimes, es fa necessària una correcta re-estructurasió. L’assistència a les víctimes és un servici públic i gratuït segons la Llei 35/1995 de 11 de decembre, d’ajudes i assistència a les víctimes de delits violents i contra la llibertad sexual (Bollet Oficial de l’Estat de 12 de Decembre de 1995). En territorio valencià, estes oficines estan esternalisades i estes funcions les oferix la fundació FAVIDE. No neguem que no hagen fet una bona llabor social, no només en l’atenció a les víctimes, també en la gestió de punts d’encontre i que conten en bons professionals, pero es fa necessari  racionalisar i delimitar les competències d’estes oficines, puix realment l’atenció l’oferix una fundació privada que no goja d’una correcta finançació i el perjudicat final és el ciutadà. Apostem per una bona gestió en l’atenció a les víctimes aprofitant els recursos públics.
    • En quant a tipologies delictives que afecten especialment al sector primari valencià, com les lladronícies en els camps i d’instalacions i equipaments, propiciarem plans efectius de prevenció en els que tots els agents socials implicats participen, junt a les forces de seguritat, en la seua aplicació. Se fa necessari priorisar la recaptació de mercancia furtada tant de productes en almagasens ilegals, com la de ferralla i coure.

 

A nivell local

A nivell municipal, més que pensar en decisions per a disminuir la delinqüència a nivell policial o penal, és fa necessari, pensar a nivell de construcció d’un municipi sostenible, tal i com recomanen les conclusions dels treballs efectuats per FESU (Foro Europeu de Seguritat Urbana), on se sosté en relació a les últimes investigacions no només la necessitat de treballar en orde a la reducció de la delinqüència, també en millorar la percepció social de seguritat. Per lo tant la gestió de la seguritat pública es deu fer ademés de per als ciutadans, contant en ells.

Per lo tant és fonamental per a articular polítiques publiques de seguritat:

  • Favorir l’inclusió de tots els actors socials en el dissenys dels programes preventius o de seguritat.
  • Fomentar l’equilibri entre la seguritat ciutadana i valors cívics de respecte, tolerància, solidaritat i inclusió social.
  • Recuperació de les persones infractores, front a l’etiquetament actual. Les entitats locals actualment són les que absorbixen gran part de les penes alternatives de presó, com poden ser les fetes en benefici de la comunitat (TBC). L’implantació de més places de TBC per a determinats delits menys greus, correlaciona positivament en una menor reincidència, i per lo tant, el retorn en inversió es major que l’opció contrària.
  • Redisseny ambiental de zones degradades i guetos. Conseguir una ciutat sostenible, agradable de viure, on els espais públics pertanyguen al ciutadà. Educació i pedagogia per a que la gent tinga un sentiment de pertinença a la seua comunitat i on la gent tinga clar que l’espai públic és de tots i no de “ningú”.
  • En les ciutats més grans és interessant propondre la confecció d’una auditoria de seguritat (l’organisme ideal per a fer-ho seria l’observatori), per a fer una panoràmica de la realitat en eixa localitat i saber si s’estan gestionant be els recursos i quines mides correctives es poden propondre.

Descarregar document en pdf

Escriu-nos un Esta direcció de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per vore-la. o crida'ns al nostre teléfon 634 599 899